divendres, 25 de desembre del 2009

Informacions sobre la Catalunya Nord


Catalunya del Nord

Catalunya del Nord
Bandera de la Catalunya Nord
Escut de la Catalunya Nord
(En detall)
(En detall)
Localització
Localització de la Catalunya Nord respecte als Països CatalansComarques de la Catalunya Nord
Dades estadístiques
Capital
Perpinyà
Superfície
4.116 km2 (incloent la Fenolleda)
Població(2009)
440.855 hab.[1] incloent la Fenolleda; 435.498 sense la Fenolleda[2]
Densitat(2007)
103 hab./km2 (incloent la Fenolleda)
La Catalunya del Nord (també anomenada Catalunya Nord) és la part històricament i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659). L'inventor del terme Catalunya del Nord és l'Alfons Mias en els anys 30 del passat segle,[3] i el qui ha inventat Catalunya Nord és Llorenç Planes (El petit llibre de Catalunya Nord); ambdós nord-catalans. La denominació comprèn les comarques històriques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i el nord de la Cerdanya (el que es coneix com Alta Cerdanya). La Fenolleda, malgrat ser majoritàriament occitana, s'inclou sovint en la definició de Catalunya del Nord per les seves relacions geogràfiques i administratives amb el Rosselló.
Actualment aquestes comarques constitueixen el departament francès dels Pirineus Orientals (Pyrénées Orientales en francès), el qual s'engloba dins de la regió delLlenguadoc-Rosselló (Languedoc-Roussillon), el qual es coneix informalment en francès com a Pays Catalan, en català, País Català.[4]
El 10 de desembre del 2007 el Consell General dels Pirineus Orientals aprovà l'oficialitat del català, juntament amb el francès.[5] i, en el mateix document, l'apel·lació Catalunya Nord com a equivalent del francès Pyrénées orientales, com es pot comprovar en el preàmbul del mateix document.
Amb una població de 440.885 habitants (2009)[1], representen un 0,6% de la població total francesa, 18% de la regió Llenguadoc-Rosselló, i un 3,1% de la població total delsterritoris de parla catalana.

Taula de continguts

 [amaga]


Geografia



El Canigó fotografiat des de la carretera que porta a l'aeroport de Perpinyà (a Ribesaltes).
La Catalunya del Nord ocupa principalment la part oriental delsPirineus i s'estén per la plana delRosselló fins a arribar al nord, on les Corberes el separen de l'Aude i, al sud, el massís de l'Albera el separa de l'Alt Empordà. Limita a l'oest amb Andorra i a l'est amb el mar Mediterrani. Els rius Tet, Tec i Aglí travessen la Catalunya del Nord d'oest a est paral·lelament l'un a l'altre. Els massissos del Carlit (2.921 m) i del Canigó, al sud, (2.785 m) hi destaquen per la seva gran alçada.
El clima, de tipus mediterrani, permet tenir hiverns relativament dolços, amb què les nevades són molt rares a la plana. Els estius són sovint molt càlids. Els vents hi tenen un gran paper, en particular la tramuntana, vent del nord-oest, anomenat mistral a Occitània, que regularment assoleix velocitats superiors als 100 km/h. El vent de llevant, igualment anomenat marinada, per la seva part, és el que porta la pluja.


Organització territorial

A la Catalunya del Nord hi ha 6 comarques històriques que no es corresponen amb l'actual divisió administrativa del departament.


Comarques

Article principal: Comarques de la Catalunya del Nord
La divisió comarcal de la Catalunya del Nord més acceptada es basa en el treball de Norbert Font i Sagué a la seva obra Determinació de les comarques naturals i històriques de Catalunya. A l'Atlas de Catalunya Nord de Joan Becat del 1977, s'hi pot veure la inclusió de l'occitanaFenolleda, que forma part del departament dels Pirineus Orientals des de la seva creació el 4 de març de 1790, a mapes més recents.[6]

Comarques de la Catalunya Nord.
D'aquesta manera, la tradició acadèmica organitza els 228 municipis de la Catalunya del Nord en cinc comarques que formen, juntament amb la Fenolleda, el departament dels Pirineus Orientals:



   Alta Cerdanya
   Capcir
   Conflent
   Fenolleda
   Rosselló
   Aspres
   Vallespir
Al Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord (2007) de la Universitat de Perpinyà i l'Institut d'Estudis Catalans,[18] s'eleva a la categoria de comarca els Aspres, una subcomarca al sud-oest del Rosselló. A més canvia diversos municipis del coll de la Perxa de l'Alta Cerdanya al Conflent.

[edita]Divisió actual

La divisió administrativa actual correspon al model francès. Des de la Revolució que la Catalunya del Nord està continguda al departament dels Pirineus Orientals (Pyrénées Orientales en francès), creat el 4 de març de 1790. (Vegeu Pirineus Orientals).

[edita]Entitats supramunicipals

A la Catalunya del Nord, hi ha les següents entitats supramunicipals:
  1. Comunitat d'aglomeració de Perpinyà-Mediterrània
  2. Mancomunitat municipal de les Alberes
  3. Mancomunitat municipal dels Aspres
  4. Mancomunitat municipal del Ribesaltès-Aglí-Manadell
  5. Mancomunitat municipal del Vallespir
  6. Mancomunitat municipal del Rosselló Sud
  7. Mancomunitat municipal del Rosselló Conflent
  8. Mancomunitat municipal de la Costa Vermella
  9. Mancomunitat municipal de l'Alt Vallespir
  10. Mancomunitat municipal del sector d'Il·liberis
  11. Mancomunitat municipal de la Salanca-Mediterrània
  12. Mancomunitat municipal de l'Aglí Fenolleda
  13. Mancomunitat municipal de Pirineus Cerdanya
  14. Mancomunitat municipal de Capcir Alt Conflent
  15. Mancomunitat municipal de Vinçà-Canigó
  16. Mancomunitat municipal de Canigó-Vall del Cadí
També hi ha municipis que no formen part de cap agrupació supramunicipal.


Història

Article principal: Història de la Catalunya del Nord
És evident que, abans del 1659, la història de la Catalunya del Nord correspon a la història del Principat de Catalunya. Encara que aquest fet es trencà a partir del Tractat dels Pirineus, en què aquesta part del Principat emprenia una història diferenciada:


Bressol del Casal de Barcelona

La nissaga de comtes i reis del Casal de Barcelona es va iniciar a la Catalunya del Nord: al poble de Rià (antigament Arrià), prop de la vila dePrada, al Conflent.


Escena retrada per Laumosnier que representa la signatura del tractat dels Pirineus amb Lluís XIV de França i Felip IV de Castella a l'Illa dels Faisans el 1659

[edita]Tractat dels Pirineus

A conseqüència de la signatura per part del rei d'Aragó del Tractat dels Pirineus, el 7 de novembre de 1659, sense la preceptiva convocatòria de Corts, les comarques septentrionals catalanes foren cedides a França. Felip IV va negociar aquest tractat sense consultar les Corts Catalanes ni els afectats i els ho va amagar, ja que no va notificar oficialment el tractat a les institucions catalanes fins a les Corts de 1702.
Alguns anys després, el 1700, hi va ser prohibit l'ús de la llengua catalana en qualsevol acte i document oficial per un edicte reial. Des de llavors va quedar prohibida, fins la darreria del segle XX. També van ser dissoltes les institucions catalanes (Generalitat, cònsols, etc.), malgrat que el mateix tractat preveia de conservar-les.
A la Cerdanya, fins el 1802 la frontera eclesiàstica tampoc no es corresponia amb la frontera real: del bisbat d'Urgell en depenien els trenta-tres pobles de l'Alta Cerdanya.

[edita]Creació del departament



Logotip del govern del departament dels Pirineus Orientals
El departament dels Pirineus Orientals va ser creat el 4 de març del 1790 en aplicació de la llei del 22 de desembre de 1789. Dues dates permeten comprendre millor la història del departament:
Malgrat la creació del departament el 1790, la rivalitat, més o menys amistosa segons les èpoques, s'ha continuat mantenint entre totes dues identitats. Els catalans de la regió utilitzaven el terme pejoratiu de gavatxosper designar els occitans (principalment de la Fenolleda o del Narbonès). Actualment aquest mot és utilitzat pels catalans de la Catalunya Sud per designar (també pejorativament) les persones d'origen francès.
Al segle XIX els Pirineus Orientals van ser un dels departaments més republicans de França, en part gràcies a la presència de Francesc Aragó, home polític i savi nascut a Estagell.

[edita]Llengua



   Municipis històricament catalanoparlants
   Municipis no catalanoparlants (històricament de parla occitana)
   Municipis amb parlars de transició o d'adscripció discutida
El reial decret francès de Lluís XIV del 2 d'abril del 1700, amb data d'aplicació de l'1 de maig del mateix any, va prohibir l'ús de la llengua catalana en documents oficials, notarials i d'altra mena, sota pena d'invalidar-ne el contingut. Des d'aleshores, el francès continua essent l'única llengua oficial, i l'única que s'utilitza en l'ensenyament públic.
Recentment, l'Estat francès ha modificat la seva constitució i ha afegit al seu article 2 la frase següent: La langue de la République est le français. ("La llengua de la república és el francès."). Aquest article, tot i que oficialment ha de protegir el francès contra l'expansió de l'anglès, de fet s'utilitza sovint per negar subvencions a moviments culturals o cívics en català, o per refusar la presència del català en l'administració.

[edita]Oficialitat del català

Per a més informació, consulteu l'article Carta en favor del català
El 10 de desembre del 2007 el Consell General dels Pirineus Orientals declarà l'oficialitat de la llengua catalana, juntament amb el francès, mitjançant la Carta en favor del català. La Carta disposa de 9 articles que, a banda de reconèixer l'oficialitat del català, reconeix també l'Institut d'Estudis Catalans com autoritat lingüística i pretén assegurar l'ús i coneixement general de la llengua en l'administració i la vida socieconòmica. Entre d'altres, fa referència als mitjans de comunicació públics i privats, l'escola i la retolació viària.


Economia

L'economia de la Catalunya del Nord gira tradicionalment entorn de l'agricultura, dominada per l'arboricultura (amb nombrosos horts de presseguers, d'albercoquers i de cirerers), l'horticultura (enciams i carxofes, sobretot) i la viticultura. En aquest àmbit, la regió es distingeix per una important producció de vins dolços naturals, amb quatre denominacions prestigioses: Banyuls, Maurí, Ribesaltes i Moscat de Ribesaltes, sense comptar el Byrrh, elaborat als cellers de Tuïr. Es produeixen també nombrosos vins secs amb Denominació d'Origen, negres sobretot, dels quals els de Cotlliure són sens dubte els més coneguts.
La ramaderia, en retrocés durant diversos decennis, sembla que està agafant un nou vigor, en particular amb la producció de carn amb denominació de qualitat com ara la vedella rosada dels Pirineus.
Tanmateix cal precisar que no són gaires més de 8 000 persones, si s'exceptuen els treballadors estacionals, les que viuen de l'agricultura. Les empreses industrials hi són poc nombroses i no són suficients per pal·liar la important taxa d'atur de la regió (més d'un 15% de la població activa). La majoria de la població treballa en el sector terciari (administració, serveis, distribució, turisme). El padró de 1999 donava les xifres següents pel que fa a l'ocupació per sectors:
  • agricultura: 8.227
  • indústria: 10.389
  • construcció: 8.460
  • terciari: 97.673


Demografia



Vista aèria de Perpinyà
La Catalunya del Nord té al voltant dels 450.000 habitants.[1] La ciutat de Perpinyà n'agrupa més d'un quart tota sola, i més d'un terç comptant-hi la rodalia. És l'única ciutat important; a part de la capital, les principals poblacions són Canet de Rosselló, Cabestany, Sant Esteve del Monestir, Ribesaltes, Sant Llorenç de la Salanca, Bompàs, Sant Cebrià de Rosselló, Argelers,Tuïr, Ceret, Elna i Prada, que tenen cada una entre 6.000 i 10.000 habitants. El districte de Perpinyà, per la seva banda, amb 325.362[1] habitants, és el més poblat de la Catalunya del Nord. Els dos altres, Ceret i Prada, tenen respectivament 71.538[1] i 43.985[1] habitants.
El repartiment per grups d'edat mostra un nombre relativament elevat de persones més grans de 60 anys (el 29% de la població, contra un 21,3% per al conjunt de l'estat francès).


Port marítim de Sant Cebrià de Rosselló
Aquesta edat avançada de la població té com a conseqüència un índex de mortalitat superior al de natalitat. Tanmateix la població es troba en augment constant des de fa uns quants decennis gràcies a un saldo migratori clarament positiu. La Catalunya del Nord atreu en particular jubilats que hi cerquen el seu clima agradable, la qual cosa contribueix alhora a l'augment de la població i al seu envelliment.
L'evolució de la població ha estat la següent:
  • 1954: 230.285 habitants
  • 1975: 299.506 habitants
  • 1982: 334.557 habitants
  • 1990: 363.796 habitants
  • 1999: 392.803 habitants
  • 2005: 412.685 habitants


Cultura

La cultura catalana continua sent-hi molt vivaç, fins i tot tenint en compte que hi ha pocs joves que parlin la llengua i una alta immigració d'altres regions de França. A la Catalunya del Nord s'hi fan nombrosos aplecs o concentracions populars, i els balls tradicionals, en particular la sardana, hi tenen molt de predicament. Cada any té lloc a Prada, al Conflent, la Universitat Catalana d'Estiu. La llengua catalana s'ensenya a les escoles primàries, als liceus (instituts), als col·legis i a la universitat; l'ensenyament només es fa en català en algunes escoles privades com ara La Bressola i Arrels, o col·legis com el Comte Guifré.


Joan-Daniel Bezsonoff en un col·loqui a la Setmana del llibre en català a Sant Cugat del Vallès el 2009
Diversos grans pintors van anar-se'n a viure a Catalunya Nord al principi del segle XX, bé a Ceret, bé a Cotlliure. És en gran part a Cotlliure, on es quedaren Henri Matisse i André Derain, on va néixer elfauvisme. El cubisme, per la seva banda, es va desenvolupar a Ceret, vila freqüentada per Pablo Picasso i Georges Braque a partir del 1911. L'escultor Arístides Maillol, famós per les seves obres de tema femení, també va néixer a la Catalunya del Nord, on desenvolupà gran part de la seva producció artística. Ceret acull avui un important Museu d'Art Modern, fundat el 1950 per Pierre Brune. Cada any tenen lloc a la Catalunya del Nord nombroses manifestacions culturals, com ara el festival fotogràfic Visa pour l'Image de Perpinyà i el festival Pau Casals de música clàssica aSant Miquel de Cuixà, al Conflent.
Existeixen associacions molt diverses com poden ser l'Associació de professors de català per a adults (APCA), la "Fédé" (Federació per a la defensa de la llengua i la cultura catalanes) o l'Assemblea Nord-catalana, que hi treballen, directament i indirecte, per la llengua i la cultura catalanes (veure el llistat, aquí mateix, poc més a baix).


Esports

El rugbi, amb el seu equip emblemàtic, la USAP de Perpinyà, és l'esport estrella de Catalunya Nord. Encara que també és conegut l'equip derugbi a 13, els Catalans Dragons Union Treiziste Catalane, és a dir, la Unió Tretzista Catalana, que també pertany a la ciutat de Perpinyà.


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 INSEE cens oficial 2009: població total sense comptes dobles
  2. ↑ INSEE 440.855 - cantons de Sornià (1.168), Sant Paui de Fenollet (4.189)
  3. ↑ Vera i Grau, Ausiàs. «Vergonya». el Punt, 27 de novembre 1999. Arxivat de l'original en 19-3-2007. [Consulta: 6-10-2009].
  4. ↑ Pays Catalan.
  5. ↑ Charte en faveur du Catalan
  6. ↑ (Nov. 2007, JP Gensane Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà)
  7. ↑ Enciclopèdia Catalana:Aspres.
  8. ↑ Enciclopèdia Catalana:Corberes.
  9. ↑ Enciclopèdia Catalana:Marenda.
  10. ↑ GREC:Rosselló:Sectors.
  11. ↑ Enciclopèdia Catalana:Riberal.
  12. ↑ Enciclopèdia Catalana:Salanca.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Enciclopèdia Catalana:Vallespir.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Enciclopèdia Catalana:Conflent.
  15. ↑ Enciclopèdia Catalana:Garrotxes.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 Enciclopèdia Catalana:Fenolleda.
  17. ↑ Enciclopèdia Catalana:Fenolleda i Enciclopèdia Catalana:Rosselló.
  18. ↑ Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord ISBN 978-84-7283-920-5


Vegeu també


Enllaços externs

Portal
Articles relacionats amb
la Catalunya Nord


FONT: VIQUIPÈDIA
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:
Subscriure's a: Missatges (Atom)